RUTA AMB BICI

El dissabte 28 després d’aconseguir entaforar la bici dins el cotxe, vaig espavilar-me per arribar a l’hora a Vulpellac.

Havíem quedat com sempre davant de l’ajuntament a les 11h. Quan vaig arribar en Gurjot ja m’esperava. Em va ajudar a muntar la roda i el selló de la bici. I vam començar la ruta, ell dirigia i jo el seguia. Primerament vam anar cap als Clots de Sant Julià, unes antigues pedreres d’on s’extreien les pedres per construir les esglésies dels pobles del voltant, com Peratallada, Pals... vam aparcar les bicis i ens hi vam passejar una bona estona pel bosc, molt interessant i curiós perquè de cop et trobaves dins un gran forat, tant gran que si parlaves la veu ressonava, com a dins d’una església.

Després vam tornar a agafar les bicis i vam continuar una estona més i em va portar a veure una casa/masia/castell impressionant, la seva preferida. Pel camí vam parar per descansar i en Gurjot va aprofitar per treure el petit diari que la seva tutora li ha demanat que escrigui cada setmana quan quedem, el vaig ajudar a escriure’l i després vam tornar cap a Vulpellac.

Vaig tornar a entaforar la meva bici al cotxe i em va convidar a prendre un té a casa seva, vaig acceptar, i aquest cop quan vaig arribar per fi vaig conèixer la seva mare, que era l’únic membre de la família que em faltava ja per conèixer. La seva mare no parla ni català ni castellà, però l’entén, i entre les traduccions que anaven fent en Gurjot i la Roman vam poder entaular una bona conversa. M’explicaven coses de la Índia i del seu poble. La Salinder (la mare) va insistir en preparar “xapatis” per menjar, no m'hi vaig poder negar, i casi vaig acabar dinant amb ells. Cap a les 15h de la tarda vaig decidir que ja era hora de tornar, i em vaig acomiadar fins la setmana següent.