DARRERES TROBADES

Fa un munt que no escric. Aquets últims mesos hem anat fent quedades amb en Gurjot i han anat molt bé. La quedada amb l’altra parella mentor-mentorat no va ser possible al final, en Gurjot no podia quedar, però n’estic segura que abans que s’acabi el projecte quedarem.

Hem fet vàries activitats i sortides, un dia vam anar a Calella de Palafrugell i Llafranch a fer fotos, vaig portar dues càmeres una per ell i una per mi i semblàvem turistes, en Gurjot ho fotografiava tot. Resultat d’aquesta sortida més endavant en Gurjot va portar-hi la seva família, i es veu que els hi va agradar molt.

Un altre dia vam anar finalment a la bolera perquè feia tant de temps que en parlàvem, que vaig pensar que encara que no poguéssim quedar amb l’altra parella ja tocava anar-hi, i si de cas més endavant repetiríem amb ells.

En Gurjot no hi havia anat mai i tampoc sabia ben bé el que era, ens va acompanyar un amic meu que domina més el tema, perquè si jo havia d’ensenyar en Gurjot com tirar la bola m’assembla que no haguéssim fet res.

A part de bolera també hi ha un munt d’altres jocs com “futbolins”, billars, dards, etc... nosaltres vam fer una partida de “futbolí” que li va agradar molt, després vam jugar a bolos i quan vam acabar vam jugar a dards.

A “futbolí” hi jugàvem en Gurjot i jo contra en Jordi (el meu amic) i vàrem guanyar nosaltres, a bolos primer va quedar en Jordi, jo segona i en Gurjot tercer, tot i així va fer uns quants “strikes”. I per últim als dards, vaig perdre jo. Va ser una tarda bastant divertida i va anar molt bé que vingués aquest amic meu perquè també van parlar de futbol i del barça.

Una altra sortida que hem fet i que teníem pendent era la visita al Castell Gala-Dalí a Púbol.

L’únic que en Gurjot sabia d’en Dalí era que tenia uns bigotis molt prims i llargs que pujaven cap amunt.

Quan vam entrar el primer que vam veure va ser el cavall dissecat, i no s’ho podia creure, ho va trobar bastant escandalós i m’anava preguntant,” però perquè l’han dissecat?”, “vols dir que és de veritat?” i “com ho fan?”. Va al·lucinar i no li va agradar gaire que fessin això als animals morts.

La resta li va agradar molt, i sobretot el jardins i el “Cadillac” que té aparcat al garatge. Vàrem llegir una mica la biografia de la Gala perquè entengués qui era i el perquè Dalí li va regalar aquell castell.

Després de la visita vam tornar cap a casa a corre-cuita perquè els divendres a les 19h fa repàs amb una profe.

EN GURJOT HA TORNAT DE LA INDIA

Després de gairebé 2 mesos, el 6 de Febrer vaig quedar amb en Gurjot. El vaig passar a buscar per casa seva a les 10h i el planejat era anar el Castell de Gala-Dalí a Púbol, però va ser tot un fiasco perquè quan vam arribar vam veure que estava tancat. Reobre de nou el 14 de Març, m’hauria d’haver informat abans, però em vaig confiar. Vam tornar cap a la Bisbal i vam anar a esmorzar i així en Gurjot em va poder explicar una mica el viatge.
Després vam anar a la biblioteca a buscar alguns llibres sobre la Industrialització de Catalunya, perquè necessitava informació per fer un treball i quan vam acabar vam anar al camp de futbol municipal a veure un partidet.
Demà hem tornat quedar amb una altra parella mentora/mentorat per anar a jugar bolos. Crec que serà divertit!

BERENAR I SCRABBLE = tarda d’hivern

Divendres 11 de Desembre. Avui havíem d’anar a la bolera de Platja d’Aro amb una altra parella mentora-mentorat del grup de la bisbal, però en ells no els hi anava bé, i hem decidit esperar-nos per així anar-hi tots junts, que seria més divertit.

Quan he parlat amb en Gurjot per explicar-li el planning de la tarda m’ha avisat que m’havia d’explicar moltes coses. Al final he decidit convidar-lo a berenar a casa la meva mare a Palamós .

L’he anat a buscar a les 18h, i venia tot atabalat, la gran notícia, és que diumenge marxava a la India, perquè la seva germana gran que viu allà es casa. Estava super content, perquè tenia moltes ganes de veure els seus familiars i amics. No me n’havia dit res abans perquè tot havia sigut molt precipitat i s’havien comprat els bitllets just aquella setmana, després de la nostra última quedada. Serà fora un mes i mig.

En fi, tot això m’ho va explicar durant el trajecte cap a Palamós. Un cop vam arribar, vam anar a fer una volta perquè veiés una mica el poble, i després vam anar cap a casa meva. Havia decidit fer-li un berenar típic català, la meva idea era fer xocolata desfeta, però es va decantar cap al salat, i vam acabar fent pa amb tomàquet (típic, ja ho sé) però en Gurjot no en sol menjar i va ser diferent per ell.

Després vam treure l’Scrabble, ens vam saltar una mica les normes de joc, i l’objectiu era fer el màxim possible de paraules en català, tot i que en Gurjot en va fer moltes, vaig acabar guanyant jo. Gurjot = 154 punts / Fiona = 188 punts.

Cap a les 21.30h vam recollir les coses i el vaig tornar cap a Vulpellac, vaig entrar a saludar la seva família i desitjar-los un bon viatge.

Hem quedat amb en Gurjot que si pot mentre sigui fora m’enviarà algun e-mail per anar-me explicant com va tot i jo li explicaré com van les coses per aquí.

DESCOBRINT POBLETS

Divendres 4 de Desembre. Avui hem quedat a les 4 de la tarda, la intenció era anar a fer un camí de ronda pel costat de la platja, però al arribar feia bastant núvol i es faria fosc al cap d’una horeta més o menys, per tant vam canviar els plans i vam anar cap a Pals, que en Gurjot no hi havia estat mai. Vam passejar per el Pedró i es podia començar a veure els preparatius per el famós pessebre vivent que fan cada any. En Gurjot no sabia què era una Pessebre i li he intentat explicar, i hem quedat que per Nadal anirem a veure el Pessebre vivent, que sempre és interessant, festiu i molt bonic.

Quan vam arribar al mirador , la vista el va impressionar, perquè s’hi veu tot el Massís del Montgrí i les Illes Medes. Li vaig explicar que constitueix la separació natural entre el Baix i l’Alt Empordà, i que si hi poses imaginació es diu que el Montgrí sembla un bisbe dormint i que el castell és l’anell de la mà del bisbe, o una altra teoria diu que sembla una dona embarassada despullada dormint, i que cadascú pensi el que vulgui.

Un cop acabada la visita a Pals, la intenció era pujar fins a Begur, però en Gurjot tenia mal d’esquena i no podia caminar més, vam escriure el diari setmanal i després el vaig tornar cap a casa. No estava gaire fi.

RUTA AMB BICI

El dissabte 28 després d’aconseguir entaforar la bici dins el cotxe, vaig espavilar-me per arribar a l’hora a Vulpellac.

Havíem quedat com sempre davant de l’ajuntament a les 11h. Quan vaig arribar en Gurjot ja m’esperava. Em va ajudar a muntar la roda i el selló de la bici. I vam començar la ruta, ell dirigia i jo el seguia. Primerament vam anar cap als Clots de Sant Julià, unes antigues pedreres d’on s’extreien les pedres per construir les esglésies dels pobles del voltant, com Peratallada, Pals... vam aparcar les bicis i ens hi vam passejar una bona estona pel bosc, molt interessant i curiós perquè de cop et trobaves dins un gran forat, tant gran que si parlaves la veu ressonava, com a dins d’una església.

Després vam tornar a agafar les bicis i vam continuar una estona més i em va portar a veure una casa/masia/castell impressionant, la seva preferida. Pel camí vam parar per descansar i en Gurjot va aprofitar per treure el petit diari que la seva tutora li ha demanat que escrigui cada setmana quan quedem, el vaig ajudar a escriure’l i després vam tornar cap a Vulpellac.

Vaig tornar a entaforar la meva bici al cotxe i em va convidar a prendre un té a casa seva, vaig acceptar, i aquest cop quan vaig arribar per fi vaig conèixer la seva mare, que era l’únic membre de la família que em faltava ja per conèixer. La seva mare no parla ni català ni castellà, però l’entén, i entre les traduccions que anaven fent en Gurjot i la Roman vam poder entaular una bona conversa. M’explicaven coses de la Índia i del seu poble. La Salinder (la mare) va insistir en preparar “xapatis” per menjar, no m'hi vaig poder negar, i casi vaig acabar dinant amb ells. Cap a les 15h de la tarda vaig decidir que ja era hora de tornar, i em vaig acomiadar fins la setmana següent.