martes, 15 de diciembre de 2009

BERENAR I SCRABBLE = tarda d’hivern


Divendres 11 de Desembre. Avui havíem d’anar a la bolera de Platja d’Aro amb una altra parella mentora-mentorat del grup de la bisbal, però en ells no els hi anava bé, i hem decidit esperar-nos per així anar-hi tots junts, que seria més divertit.

Quan he parlat amb en Gurjot per explicar-li el planning de la tarda m’ha avisat que m’havia d’explicar moltes coses. Al final he decidit convidar-lo a berenar a casa la meva mare a Palamós .

L’he anat a buscar a les 18h, i venia tot atabalat, la gran notícia, és que diumenge marxava a la India, perquè la seva germana gran que viu allà es casa. Estava super content, perquè tenia moltes ganes de veure els seus familiars i amics. No me n’havia dit res abans perquè tot havia sigut molt precipitat i s’havien comprat els bitllets just aquella setmana, després de la nostra última quedada. Serà fora un mes i mig.

En fi, tot això m’ho va explicar durant el trajecte cap a Palamós. Un cop vam arribar, vam anar a fer una volta perquè veiés una mica el poble, i després vam anar cap a casa meva. Havia decidit fer-li un berenar típic català, la meva idea era fer xocolata desfeta, però es va decantar cap al salat, i vam acabar fent pa amb tomàquet (típic, ja ho sé) però en Gurjot no en sol menjar i va ser diferent per ell.

Després vam treure l’Scrabble, ens vam saltar una mica les normes de joc, i l’objectiu era fer el màxim possible de paraules en català, tot i que en Gurjot en va fer moltes, vaig acabar guanyant jo. Gurjot = 154 punts / Fiona = 188 punts.

Cap a les 21.30h vam recollir les coses i el vaig tornar cap a Vulpellac, vaig entrar a saludar la seva família i desitjar-los un bon viatge.

Hem quedat amb en Gurjot que si pot mentre sigui fora m’enviarà algun e-mail per anar-me explicant com va tot i jo li explicaré com van les coses per aquí.

DESCOBRINT POBLETS

Divendres 4 de Desembre. Avui hem quedat a les 4 de la tarda, la intenció era anar a fer un camí de ronda pel costat de la platja, però al arribar feia bastant núvol i es faria fosc al cap d’una horeta més o menys, per tant vam canviar els plans i vam anar cap a Pals, que en Gurjot no hi havia estat mai. Vam passejar per el Pedró i es podia començar a veure els preparatius per el famós pessebre vivent que fan cada any. En Gurjot no sabia què era una Pessebre i li he intentat explicar, i hem quedat que per Nadal anirem a veure el Pessebre vivent, que sempre és interessant, festiu i molt bonic.

Quan vam arribar al mirador , la vista el va impressionar, perquè s’hi veu tot el Massís del Montgrí i les Illes Medes. Li vaig explicar que constitueix la separació natural entre el Baix i l’Alt Empordà, i que si hi poses imaginació es diu que el Montgrí sembla un bisbe dormint i que el castell és l’anell de la mà del bisbe, o una altra teoria diu que sembla una dona embarassada despullada dormint, i que cadascú pensi el que vulgui.

Un cop acabada la visita a Pals, la intenció era pujar fins a Begur, però en Gurjot tenia mal d’esquena i no podia caminar més, vam escriure el diari setmanal i després el vaig tornar cap a casa. No estava gaire fi.

RUTA AMB BICI


El dissabte 28 després d’aconseguir entaforar la bici dins el cotxe, vaig espavilar-me per arribar a l’hora a Vulpellac.

Havíem quedat com sempre davant de l’ajuntament a les 11h. Quan vaig arribar en Gurjot ja m’esperava. Em va ajudar a muntar la roda i el selló de la bici. I vam començar la ruta, ell dirigia i jo el seguia. Primerament vam anar cap als Clots de Sant Julià, unes antigues pedreres d’on s’extreien les pedres per construir les esglésies dels pobles del voltant, com Peratallada, Pals... vam aparcar les bicis i ens hi vam passejar una bona estona pel bosc, molt interessant i curiós perquè de cop et trobaves dins un gran forat, tant gran que si parlaves la veu ressonava, com a dins d’una església.

Després vam tornar a agafar les bicis i vam continuar una estona més i em va portar a veure una casa/masia/castell impressionant, la seva preferida. Pel camí vam parar per descansar i en Gurjot va aprofitar per treure el petit diari que la seva tutora li ha demanat que escrigui cada setmana quan quedem, el vaig ajudar a escriure’l i després vam tornar cap a Vulpellac.

Vaig tornar a entaforar la meva bici al cotxe i em va convidar a prendre un té a casa seva, vaig acceptar, i aquest cop quan vaig arribar per fi vaig conèixer la seva mare, que era l’únic membre de la família que em faltava ja per conèixer. La seva mare no parla ni català ni castellà, però l’entén, i entre les traduccions que anaven fent en Gurjot i la Roman vam poder entaular una bona conversa. M’explicaven coses de la Índia i del seu poble. La Salinder (la mare) va insistir en preparar “xapatis” per menjar, no m'hi vaig poder negar, i casi vaig acabar dinant amb ells. Cap a les 15h de la tarda vaig decidir que ja era hora de tornar, i em vaig acomiadar fins la setmana següent.

PRIMERA QUEDADA!!

El dissabte 21 de Novembre vaig anar a buscar en Gurjot ben aviat pel matí i vam anar a esmorzar, bàsicament l’objectiu de la primera trobada era conèixer-nos i veure què li agrada fer i així organitzar activitats què l’interessin i disfruti.

Després d’esmorzar, vam fer una petita ruta turística per la Bisbal i vam acabar a Vulpellac, el seu poble, on em van convidar a prendre el té a casa seva. Em va agradar molt aquest gest, perquè em va obrir les portes de casa seva i vaig poder gaudir d’una costum típica del seu país. En aquesta ocasió vaig tenir l’oportunitat de conèixer la Roman, la seva germana, vam estar xerrant una bona estona i després vaig marxar.

INAUGURACIÓ DEL PROJECTE! PER FÍ ENS CONEIXEM!!

El 14 de novembre es va iniciar aquest projecte que tanta il·lusió em feia. Després d’haver fet un parell de setmanes de formació i sense tenir ni idea del mentorat que m’havia tocat, em vaig presentar super puntual a l’Ajuntament de la Bisbal.

De mica en mica van anar entrant a la Sala d’Actes nens i nenes amb les seves respectives famílies i mestres. Tothom s’anava mirant amb cara de curiositat, però no em podia imaginar qui seria aquest nou amic/ga amb qui compartiria part del meu temps els propers mesos.

Un cop acabades les explicacions sobre el projecte, l’assessora territorial de la Bisbal, l’Elisenda, ens va introduir el joc de coneixença, que consistia en 6 fotografies d’edificis o espais d’interès de la bisbal partides per la meitat, en format “puzle”. Es tractava de trobar l’altre meitat de la fotografia encaixant la teva part amb la meitat que tenien els mentorats. Segurament va ser coincidència, però el primer nen amb qui vaig provar d’encaixar la fotografia va resultar ser el meu mentorat.

Es diu Gurjot i té 16 anys, ve de la regió del Panjabi a l’Índia, fa 2 anys i mig que va arribar a Catalunya. El dia de la presentació l’acompanyava el seu pare, que fa més anys que viu a Catalunya. Mentre esmorzàvem amb la resta dels companys vam xerrar una estona i després ens vam intercanviar telèfons i direccions de correu electrònic i vam quedar per la següent setmana.